dimarts, 26 d’octubre de 2010

Migració del blog

He migrat el meu blog personal a wordpress i ara s'allotja a un servidor d'Ingent Grup. La nova adreça és http://davidmataro.com i http://davidmataro.com/es per l'edició en catellà.

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Initr

Initr és un projecte liderat des d'Ingent Grup per a la administració automatitzada de sistemes distribuïts.Initr neix com a una interface de gestió de mòduls de puppet desenvolupada i utilitzada per Ingent Grup com a eina principal de gestió de sistemes per oferir el servei Ingent Network.

Initr és caractaritza per ser una eina flexible, escalable i distribuïda.

· Felxible: permet la gestió de la configuració de qualsevol software.
· Escalable: permet gestionar de manera unificada i automatitzada entorns amb pocs servidors i entorns amb milers de servidors.
· Distribuït: permet gestionar de manera centralitzada servidors distribuïts en diferents Data Centers.

Amb Initr i de manera senzilla es pot reproduir qualsevol configuració d'un sistema en un altre servidor. Permet reproduir la configuració d'un sistema de manera automàtica en cas de pèrdua del mateix, o desplegar nous servidors dins d'una granja de servidors de manera ràpida i automatitzada.
Initr permet als administradors de sistemes perdre menys temps en feines repetitives i redueix la possibilitat d'errors humans en la configuració dels sistemes. Fets que permeten reduïr el cost operatiu d'administració dels sistemes.


Initr disposa d'un conjunt de mòduls o classes ja desenvolupats per a la administració de sistemes amb puppet i permet desenvolupar nous mòduls personalitzats. Entre els mòduls ja desenvolupats i d'àmbit generalista destaquen:

· Mòdul de monitoratge amb nagios.
· Mòdul d'estadístiques d'ús amb munin.
· Mòdul per gestionar processos automàtics amb monit.
· Mòdul per a la gestió de actualització de paquets.
· Mòdul per a la administració d'un servidor DNS amb bind i per a la administració d'un DNS dinàmic.
· Mòdul per a la administració del servidor web apache, amb capacitat d'adminitració de virtualhost, bbdd mysql i awstats.
· Mòdul per a la gestió de samba
· Mòdul per a la gestió d'un servidor ftp.
· Mòdul per a la gestií d'un servidor de correu electrònic.
· Mòdul per a la gestió de squid.
· Mòdul per a la gestió de claus ssh i accés remot ssh transparent als firewalls.


Un exemple pràctic de com Initr ajuda a reduïr els costos operatius de la administració de sistemes és desplegament i administració d'un sistema de monitoratge.

Si mai heu instal·lat nagios, sabreu el que comporta afegir un nou node o servidor a monitoritzar: configura el node i checks en el servidor nagios, instal·la el client de nagios en el node, en cas de disposar de nodes distribuïts en diferents Data Centers, configura les regles de firewall i checks passius. I no diguem si aquesta tasca la fan diferents tècnics, la estructura de fitxers de configuració de nagios pot degenerar molt sinó hi ha molta disciplina per part dels tècnics, provocant errors en el sistema que es tradueixen en hores d'aquest mateixos tècnics per fer tunning de la configuració.

Amb Initr tot això es simplifica. Un cop afegit el node a Initr - que es tant senzill com crear el nou node a Initr i executar una comanda en el node -, per monitoritzar el node amb nagios, sols cal des de la interficie web de Initr afegir la classe nagios al node i definir els checks dessitjats. De manera automàtica tot es configura (servidor, node, ..) i el node passa a estar monitoritzat des de nagios.

dilluns, 9 d’agost de 2010

Provant ElasticHosts

Avui he llegit que ServerBeach ha llençat un servei de cloud utilitzant la plataforma de ElasticHosts i m'he decidit a provar-la. En el procés de registre m'he endut la primera sorpresa. Es obligat posar un telèfon i que sigui correcte ja que envien la meitat de la password per mail i l'altre meitat via un sms.


Un cop creada la compte, s'accedeix al panell de control via https://lon-p.elastichosts.com/accounts/ amb el mail com a nom d'usuari i la password que ens han anviat per mail i sms. Per defecte la demo té creada una màquina virtual amb les característiques següents:

CPU: 2000 core MHz
RAM: 1024 MB
Drives: RedHat Fedora Linux 13 Live CD

El sistema asigna una ip dinàmica a la màquina virtual i permet l'accés per vnc i a les estadístiques de tràfic des del pròpi panell de control.

Per crear un nou servidor, des de la part dreta del panell de control, hi ha la opció "Add server or drive", aquí seleccionem server, introduïnt un nom - en el meu cas test1 - i seleccionem el tipus d'instal·lació:

· Imatge pre-instal·lada: disposa de imatges de debian, ubuntu i windows.

· Instal·lació des d'un cd: disposa de cd de centos, debian, freebsd, knoppix, opensolaris, RedHat Fedora, Ubunto i Windows. aquesta opció permet per tota la instal·lació del sistema operatiu de manera personalitzada.

· Arrancar des d'un live cd: també ofereix opcions en linux i windows.

· Arrancar des de una imatge de disc existent: cal seleccionar la imatge previament creada.

Per la prova, he seleccionat crear el servidor des d'una imatge pre-instal·lada i he seleccionat la imatge d'un Debian Linux 4.0: System Base without X. Finalment seleccionem la capacitat del disc (1 GB).

Al premer Add, en el panel de control es mostra el nou servidor amb nom test1 i el nou disc també anomenat test1. Podem visualitzar que en la vista del servidor s'indica que el disc del servidor és test1. El servidor permet les opcions de arrancar, editar i d'esborrar.

Al seleccionar la opció de editar, es pot modificar el nom del servidor, la cpu, la memoria, els discos la configuració de xarxa i el password d'accés vnc. També hi ha unes opcions avançades on es pot modificar el número de cores, el model de la targeta de xarxa, configurar una lan privada i encriptar la sessió vnc.

Un cop arrancada la màquina virtual test1 ja podem entrar per vnc amb el password que s'indica en el panel de control. Un cop a dins, amb el login root entrem directament a la consola del sistema sense password. De manera que cal posar una password. Un cop posada la password la pròxima vegada que fem login ja ens demana la password per entrar.

Per defecte, l'únic accés al servidor virtual és via vnc, de manera que si volem accés ssh, cal que arranquem el servei.

Ara ja podem començar a treballar amb el nou servidor virtual.

A descatar la posibilitat de crear vlan privades per conectar les màqunes virtuals. Així permet desplegar arquitectures de més d'una capa amb recursos de xarxa dedicats.

ElasticHosts proporciona una API REST per a la gestió remota de les màquines virtuals via crides HTTP. Per provar-la podem descarregar el shell script elastichost.sh. Les dades d'accés des de la API estan a My Account > Profile, son el UUID i la Secret API Key. Al web hi ha tota la documentació per utilitzar la API.

ElasticHosts presenta dos modelitat de facturació, una per càrrega de credit i una altre per pagament d'una quota mensual.

My account > Billing: des d'aquí podem gestionar el consum de recursos utilitzants en la modelitat de pregamament. Aquest recursos es consumeixen per trams horaris.

My account > Subscriptions: permet gestionar les subscripcions, on es paga una quota mensual per uns recursos. És a dir, permet pagar un tant mensual per una quantitat de recursos de MHz de CPU, de RAM, de Disc i de Tràfic.

Per finalitzar, ElasticHosts presenta una interface de gestió simple i util per a la administració de servidors en cloud, la qual és mereix els premis que li estan donant ultimament. Sens dubte aquesta és una molt bona opció per desplegar un servei de lloguer de servidor en la modelitat de pagament per us.

divendres, 9 de juliol de 2010

Del Datacenter al servidor, noves tendències de refrigeració.

Fa dies vaig llegir un post sobre servidors de IBM refrigerats per aigua. Avui he llegit a Data Center Knowledge que Google ha patentat el Liquid-Cooled ' Server Sandwith'. Aquesta no és la única patent de Google en quant a sistemes de refrigeració en entorns d'alta densitat. Fa uns dies ja vaig publicar un post on feia referencia al disseny de Datacenters basats en contenidors de Google.

Que dos gegants com IBM i Google estiguin treballant per refrigerar directament els servidors en comptes del Datacenter porta a certes reflexión sobre les noves tendències en els sistemes de refrigeració del Datacenter o millor dit dels servidors.

Si recordem quin és l'objectiu d'un sistema de refrigeració en un Datacenter, aquest és disipar la calor que generen els servidors al cost més baix possible. Per això hem anat evolucionant, varem passar de sistemes de climatització basats en aire-aire a sistemes de climatització basats en aigua-aire, sistema més eficients energèticament. També hem anat evolucionats en quant a la gestió de l'aire. És a dir, fa uns anys es refrigeraven les sales on s'allotjaven els servidors sense més. Després varem implementar passadíssos fred i calents i a dia d'avui estem contenint l'aire fred o contenint l'aire calent o desplegant Datacenters en contenidors. Cada cop estem portant l'aire fred més aprop del servidors reduint els m3 a climatitzar. I això ho fem perquè els servidors que hem de refrigerar estan dissenyats per a ser refrigerats amb aire.

Ara, el canvi de tendència que estan marcant IBM i Google entre d'altres, canviant la refrigeració dels servidors d'aire a aigua, provoca un canvi de la infraestructura de refrigeració del Datacenter. Si ara porten l'aigua de les refrigeradores als equips de sala, ara s'haurà de portar fins al rack de la mateixa manera que ho fan els sistemes inRow tipus APC. Però a més, l'aigua haurà d'arribar als servidors i per això s'hauran d'adaptar els racks, com ja han fet alguns fabricant adaptant portes del darrera refrigerades per aigua per a entorn d'alta densitat.

Un altre element que canvia es la gestió, això pot suposar la definitiva integració dels sistemes de control de les infraestructures amb els dels servidors i elements de xarxa. Controlant des d'un únic punt la temperatura dels processadors, de l'aigua dels circuits interns dels servidors, de la velocitat d'impulsió, consum elèctric,... conjuntament amb la ocupació de memòria, de disc, tràfic de xarxa, ...

Sens dubte aquest canvi en la arquitectura de refrigració del servidors forçarà a canviar forces elements del Datacenter.