David Mataró

Migració del blog

2010-10-26T20:16:00.002+02:00

He migrat el meu blog personal a wordpress i ara s'allotja a un servidor d'Ingent Grup. La nova adreça és http://davidmataro.com i http://davidmataro.com/es per l'edició en catellà.

Initr

2010-10-13T23:42:00.005+02:00

Initr és un projecte liderat des d'Ingent Grup per a la administració automatitzada de sistemes distribuïts.Initr neix com a una interface de gestió de mòduls de puppet desenvolupada i utilitzada per Ingent Grup com a eina principal de gestió de sistemes per oferir el servei Ingent Network.

Initr és caractaritza per ser una eina flexible, escalable i distribuïda.

· Felxible: permet la gestió de la configuració de qualsevol software.
· Escalable: permet gestionar de manera unificada i automatitzada entorns amb pocs servidors i entorns amb milers de servidors.
· Distribuït: permet gestionar de manera centralitzada servidors distribuïts en diferents Data Centers.

Amb Initr i de manera senzilla es pot reproduir qualsevol configuració d'un sistema en un altre servidor. Permet reproduir la configuració d'un sistema de manera automàtica en cas de pèrdua del mateix, o desplegar nous servidors dins d'una granja de servidors de manera ràpida i automatitzada.
Initr permet als administradors de sistemes perdre menys temps en feines repetitives i redueix la possibilitat d'errors humans en la configuració dels sistemes. Fets que permeten reduïr el cost operatiu d'administració dels sistemes.

Initr disposa d'un conjunt de mòduls o classes ja desenvolupats per a la administració de sistemes amb puppet i permet desenvolupar nous mòduls personalitzats. Entre els mòduls ja desenvolupats i d'àmbit generalista destaquen:

· Mòdul de monitoratge amb nagios.
· Mòdul d'estadístiques d'ús amb munin.
· Mòdul per gestionar processos automàtics amb monit.
· Mòdul per a la gestió de actualització de paquets.
· Mòdul per a la administració d'un servidor DNS amb bind i per a la administració d'un DNS dinàmic.
· Mòdul per a la administració del servidor web apache, amb capacitat d'adminitració de virtualhost, bbdd mysql i awstats.
· Mòdul per a la gestió de samba
· Mòdul per a la gestió d'un servidor ftp.
· Mòdul per a la gestií d'un servidor de correu electrònic.
· Mòdul per a la gestió de squid.
· Mòdul per a la gestió de claus ssh i accés remot ssh transparent als firewalls.

Un exemple pràctic de com Initr ajuda a reduïr els costos operatius de la administració de sistemes és desplegament i administració d'un sistema de monitoratge.

Si mai heu instal·lat nagios, sabreu el que comporta afegir un nou node o servidor a monitoritzar: configura el node i checks en el servidor nagios, instal·la el client de nagios en el node, en cas de disposar de nodes distribuïts en diferents Data Centers, configura les regles de firewall i checks passius. I no diguem si aquesta tasca la fan diferents tècnics, la estructura de fitxers de configuració de nagios pot degenerar molt sinó hi ha molta disciplina per part dels tècnics, provocant errors en el sistema que es tradueixen en hores d'aquest mateixos tècnics per fer tunning de la configuració.

Amb Initr tot això es simplifica. Un cop afegit el node a Initr - que es tant senzill com crear el nou node a Initr i executar una comanda en el node -, per monitoritzar el node amb nagios, sols cal des de la interficie web de Initr afegir la classe nagios al node i definir els checks dessitjats. De manera automàtica tot es configura (servidor, node, ..) i el node passa a estar monitoritzat des de nagios.

Provant ElasticHosts

2010-08-09T13:50:00.005+02:00

Avui he llegit que ServerBeach ha llençat un servei de cloud utilitzant la plataforma de ElasticHosts i m'he decidit a provar-la. En el procés de registre m'he endut la primera sorpresa. Es obligat posar un telèfon i que sigui correcte ja que envien la meitat de la password per mail i l'altre meitat via un sms.

Un cop creada la compte, s'accedeix al panell de control via https://lon-p.elastichosts.com/accounts/ amb el mail com a nom d'usuari i la password que ens han anviat per mail i sms. Per defecte la demo té creada una màquina virtual amb les característiques següents:

CPU: 2000 core MHz
RAM: 1024 MB
Drives: RedHat Fedora Linux 13 Live CD

El sistema asigna una ip dinàmica a la màquina virtual i permet l'accés per vnc i a les estadístiques de tràfic des del pròpi panell de control.

Per crear un nou servidor, des de la part dreta del panell de control, hi ha la opció "Add server or drive", aquí seleccionem server, introduïnt un nom - en el meu cas test1 - i seleccionem el tipus d'instal·lació:

· Imatge pre-instal·lada: disposa de imatges de debian, ubuntu i windows.

· Instal·lació des d'un cd: disposa de cd de centos, debian, freebsd, knoppix, opensolaris, RedHat Fedora, Ubunto i Windows. aquesta opció permet per tota la instal·lació del sistema operatiu de manera personalitzada.

· Arrancar des d'un live cd: també ofereix opcions en linux i windows.

· Arrancar des de una imatge de disc existent: cal seleccionar la imatge previament creada.

Per la prova, he seleccionat crear el servidor des d'una imatge pre-instal·lada i he seleccionat la imatge d'un Debian Linux 4.0: System Base without X. Finalment seleccionem la capacitat del disc (1 GB).

Al premer Add, en el panel de control es mostra el nou servidor amb nom test1 i el nou disc també anomenat test1. Podem visualitzar que en la vista del servidor s'indica que el disc del servidor és test1. El servidor permet les opcions de arrancar, editar i d'esborrar.

Al seleccionar la opció de editar, es pot modificar el nom del servidor, la cpu, la memoria, els discos la configuració de xarxa i el password d'accés vnc. També hi ha unes opcions avançades on es pot modificar el número de cores, el model de la targeta de xarxa, configurar una lan privada i encriptar la sessió vnc.

Un cop arrancada la màquina virtual test1 ja podem entrar per vnc amb el password que s'indica en el panel de control. Un cop a dins, amb el login root entrem directament a la consola del sistema sense password. De manera que cal posar una password. Un cop posada la password la pròxima vegada que fem login ja ens demana la password per entrar.

Per defecte, l'únic accés al servidor virtual és via vnc, de manera que si volem accés ssh, cal que arranquem el servei.

Ara ja podem començar a treballar amb el nou servidor virtual.

A descatar la posibilitat de crear vlan privades per conectar les màqunes virtuals. Així permet desplegar arquitectures de més d'una capa amb recursos de xarxa dedicats.

ElasticHosts proporciona una API REST per a la gestió remota de les màquines virtuals via crides HTTP. Per provar-la podem descarregar el shell script elastichost.sh. Les dades d'accés des de la API estan a My Account > Profile, son el UUID i la Secret API Key. Al web hi ha tota la documentació per utilitzar la API.

ElasticHosts presenta dos modelitat de facturació, una per càrrega de credit i una altre per pagament d'una quota mensual.

My account > Billing: des d'aquí podem gestionar el consum de recursos utilitzants en la modelitat de pregamament. Aquest recursos es consumeixen per trams horaris.

My account > Subscriptions: permet gestionar les subscripcions, on es paga una quota mensual per uns recursos. És a dir, permet pagar un tant mensual per una quantitat de recursos de MHz de CPU, de RAM, de Disc i de Tràfic.

Per finalitzar, ElasticHosts presenta una interface de gestió simple i util per a la administració de servidors en cloud, la qual és mereix els premis que li estan donant ultimament. Sens dubte aquesta és una molt bona opció per desplegar un servei de lloguer de servidor en la modelitat de pagament per us.

Del Datacenter al servidor, noves tendències de refrigeració.

2010-07-09T18:19:00.016+02:00

Fa dies vaig llegir un post sobre servidors de IBM refrigerats per aigua. Avui he llegit a Data Center Knowledge que Google ha patentat el Liquid-Cooled ' Server Sandwith'. Aquesta no és la única patent de Google en quant a sistemes de refrigeració en entorns d'alta densitat. Fa uns dies ja vaig publicar un post on feia referencia al disseny de Datacenters basats en contenidors de Google.

Que dos gegants com IBM i Google estiguin treballant per refrigerar directament els servidors en comptes del Datacenter porta a certes reflexión sobre les noves tendències en els sistemes de refrigeració del Datacenter o millor dit dels servidors.

Si recordem quin és l'objectiu d'un sistema de refrigeració en un Datacenter, aquest és disipar la calor que generen els servidors al cost més baix possible. Per això hem anat evolucionant, varem passar de sistemes de climatització basats en aire-aire a sistemes de climatització basats en aigua-aire, sistema més eficients energèticament. També hem anat evolucionats en quant a la gestió de l'aire. És a dir, fa uns anys es refrigeraven les sales on s'allotjaven els servidors sense més. Després varem implementar passadíssos fred i calents i a dia d'avui estem contenint l'aire fred o contenint l'aire calent o desplegant Datacenters en contenidors. Cada cop estem portant l'aire fred més aprop del servidors reduint els m3 a climatitzar. I això ho fem perquè els servidors que hem de refrigerar estan dissenyats per a ser refrigerats amb aire.

Ara, el canvi de tendència que estan marcant IBM i Google entre d'altres, canviant la refrigeració dels servidors d'aire a aigua, provoca un canvi de la infraestructura de refrigeració del Datacenter. Si ara porten l'aigua de les refrigeradores als equips de sala, ara s'haurà de portar fins al rack de la mateixa manera que ho fan els sistemes inRow tipus APC. Però a més, l'aigua haurà d'arribar als servidors i per això s'hauran d'adaptar els racks, com ja han fet alguns fabricant adaptant portes del darrera refrigerades per aigua per a entorn d'alta densitat.

Un altre element que canvia es la gestió, això pot suposar la definitiva integració dels sistemes de control de les infraestructures amb els dels servidors i elements de xarxa. Controlant des d'un únic punt la temperatura dels processadors, de l'aigua dels circuits interns dels servidors, de la velocitat d'impulsió, consum elèctric,... conjuntament amb la ocupació de memòria, de disc, tràfic de xarxa, ...

Sens dubte aquest canvi en la arquitectura de refrigració del servidors forçarà a canviar forces elements del Datacenter.

Instal·lació automàtica de sistemes amb Cobbler

2010-07-05T15:28:00.015+02:00

En tot Datacenter la automatitizació de sistemes és una tasca imprescindible per tal de minimitzar els costos operatius de desplegar un nou sistema, mantenir la homogenietat dels sistemes i evitar els erros humans. La virtualització i la possibilitat de clonar màquines virtuals ràpidament, automatitzar la instal·lació de nous de sistemes s'ha simplificat. Tot i això, no tots els sistemes són virtuals, de manera que cal també automatitzar la instal·lació dels sistemes físics a banda dels virtuals.

Una eina per automatitzar la instal·lació de sistemes físics i virtuals és Cobbler. Cobbler permet als administradors de sistemes centralitzar i automatitzar la instal·lació de sistemes, ja siguin físics o virtuals. Cobbler és un projecte OpenSource de RedHat que s'inclou dintre de FedoraHoted. Cobbler s'estructura en els elements següent:

- Distribucions: una distribució conté tota la informació realcionada amb el kernel, scripts, ... d'una instal·lació. És a dir, és una
distribució de Linux a partir de la qual es realitza una instal·lació.

- Perfil: un perfil és una particularització de la instal·lació d'una distribució. Aquesta particularituzació es fa mitjançant la definició d'un fitxer d'instal·lació kickstart. Un perfil per exemple pot representar la instal·lació d'un servidor web, d'un servidor de bbdd o d'una estació de treball.

- Sistema: un sistema no és més que la instal·lació d'un perfil sobre un servidor físic o virtual concret.

- Repositori: un repositori és un mirror de les actualitzacions d'uan distribució concreta. D'aquesta manera, els sistemes instal·lats des de Cobbler actualitzen els paquets des del mateix servidor de Cobbler i no des d'Internet. Així, s'accelera la actualització de paquets i és redueix el tràfic de xarxa Internet.

- Imatges: són instal·lacions que és fan sobre un fitxer ISO. De manera que aquesta imatge ISO es pot instal·lar tant sobre un servidor físic com virtual.

Cobbler disposa de dos interface de treball, una via linia de comandes i una segona via web. Des de ambdues interface es poden gestionar les distribucions, perfils, sistemes i repositoris.

Des del punt de vista d'un Datacenter, Cobbler permet automatitzar la instal·lació de nous servidor de hosting dedicat o virtual, re-instal·lar de manera ràpida un servidor que ha fallat i fins hi tot, disposar de plantilles de servidors (perfils) que s'instal·lin automàticament en funció de la necessitat de càrrega. Per exemple, en cas d'un portal web amb un frontal format per N servidors Apache, si augmenta la demanda es poden instal·lar nous servidors Apache de manera ràpida i fins hi tot de manera automàtica. I aquest servidors Apache s'instal·len basats en una plantilla (perfil) determinada.

Més informació a Cobbler.

Modular Natural Free Cooling

2010-06-23T19:03:00.007+02:00

El passat 2 de juny vaig assistir a las jornada que anualment organitza AST-GLOBAL anomenada Nueva Generación de Datacenters. Per qui no conegui AST-GLOBAL, és una empresa lider en solucions de Datacenters modulars, segurs i eficients energèticament.

En aquesta jornada AST presentava el Modular Natural Free Cooling. Modular Natural Free Cooling és una tecnologia innovadora patentada per AST que permet fer free cooling a 24 ºC i per sota. Aquesta solució ja està implanta a Thor - un ampresa d'islandia - on s'ha aconseguit un PUE de 1.07. Sens dubte un PUE extramadament baix. Però el més significant de la solució és que permet fer free cooling un 80% del temps aproximadament a llocs com Barcelona o Madrid.

El en link hi ha una taula amb les temperatures de les pricipals ciutats de nord amèrica i europa on es veu el % del temps que es pot operar en free cooling utilitzant aquesta tecnologia.

Provant Googlecl

2010-06-19T16:35:00.007+02:00

Google a publicat Googlecl, un shell que utilitza les APIs de Google i que permet gestionar els serveis de Google des de la linia de comandes. Ara mateix permet gestionar els serveis següents:

· Blogger
· Calendar
· Contacts
· Docs
· Picasa
· Youtube

Primer de tot hem d'instal·lar-lo. En el meu cas l'instal·lo sobre Mac OS X:

1. Instal·lar Xcode

En el meu cas l'instal·lo directament del DVD de Snow Leopard. També es por descarregar de Developer Tools.

2. En cas de no tenir instal·lades les X, cal instal·lar-les. En el meu cas ja les tinc instal·lades.

3. Instal·lar macports

Descarregar el MacPorts-1.9.1.pkg de la web de macports per a Snow Leopard i instal·lar-lo.

Obrir un terminal i executar 'sudo port -v selfupdate' per tal d'assegurar que disposem de la últime relaease.

4. Instal·lar googlecl

sudo port install googlecl

Per utilitzar googlecl cal escriure google, seguit del servei i de la tasca a executar. Per exemple, si volem llistar tota la llista de contactes cal escriure:

$ google contacts list

La primera vegada que s'accediex a un servei demana que autoritzin l'accés. Per això, quant executes per primera vegada una comanda, primera demana l'usuari i després mostra una url amb un token. Posant aquesta url en un navegador podem autoritzar o denar l'accés. Sempre podem tornar a denegar l'accés connectant a Google i seleccionat My Account -> Change authorized websites.

Per obtenir ajuda cal:

$ google --help

$ google help

A partir d'aquí, sols cal utilitzar la imaginació per treure suc a googlecl. Un petit exemple, si volem fer una còpia de seguretat dels contactes que tenim a google contacts podem executar cada dia la comanda següent:

$ google contacts list > contacs.csv

Dissenys de Datacenter de Google basats en contenidors

2010-06-18T18:23:00.000+02:00

Llegeixo a Data Center Knowledge que google a patentat una torra de contenidors com a Datacenter. La foto és molt ilustrativa, una torra de 4 parells de contenidors apilats que fan un total de 8 contenidors.

Aquesta no és l'únic disseny de Datacenter de Google amb containers. Les imatges següents mostren un altre model de Datacenter basat en contenidors, així com el disseny del sistema de refrigeració del contenidor.

Factors a tenir en compte alhora de contractar un servei de colocation

2010-06-08T23:40:00.006+02:00

Ja des de fa uns anys, els sistemes d'informació cada cop prenen més importancia en els processos de negoci de les empreses. Fet que fa que la disponibilitat d'aquests sistemes d'informació sigui critica. Tant per empreses grans com per empreses petites. Els costos per tal de disposar d'uns nivells de disponibilitat dels sistemes d'informació acord amb el negoci son elevats, de manera que cada cop son més les empreses que cerquen un colocation on allotjar els seus sistemes d'informació.

Alhora d'escollir un Datacenter on contractar el colocation, hi ha varis factors a tenir en compte. Aquest factors permeten entendre el preu del servei i veure si s'ajusten a les necessitats que cal satisfer.

Cal tenir clar la potència elèctrica que necessitem i la que ofereix el proveïdor. Fins ara s'estaven oferin potencies de 2.2 kw i 4.4 kw amb línies de 16 i 32 A, però hi ha proveïdor que ofereixen potencies més elevades. És important entendre el mètode de facturació de la potencia que aplicarà el proveïdor, ja que és un dels costos més significatius del colotaion. Hi ha proveïdors que no mesuren la potencia consumida, sino que dins de la quota del servei contractat incorpora el cost del màxim de corrent que es pot arribar a consumir, esdavenint aquest un cost fixe independentment del consum realitzat. En canvi d'altres proveïdors mesuren el consum realizat i facturan aquest concepte a banda del servei contractat, de manera que el consum és tracta de forma variable. En aquest últim cas, és important veure i entedra la formula que el proveídor utilitza per calcular el preu del kwh.

Altrament, també és important identificar com el proveïdor ens entrega l'energia, si amb una sola línia, una línia activa i una segona passiva o dues línies actives. Això ens determinarà el nivell de redundància de corrent que ens proporciona el proveïdor i que influeix en el preu del servei també. Per tal de tenir clar la relació qualitat preu - entenent qualitat com a nivell disponibilitat que ens ofereix el proveïdor - cal coneixer el nivell de reduncacia del Dataceter del proveïdor.

Els nivells de redundancia dels Datacenters estan regulats pel l'estandard TIA 968 o per la institució americana Uptime Institute. Ambdos defineixen 4 nivells de redundancia, Tier I, Tier II, Tier III i Tier 4, essent el Tier IV el de major disponibilitat i el Tier I el de menys. Sens dubte, com més alt és el Tier més costos de desplegament i manteniment hi ha. I aquest afecten directament en el preu del servei. Per tant es fa necessari identificar els nivells de disponibilitat que requerim per tal d'escollir el proveïdor que disposi dels nivells de redundancia que s'adaptin als requeriments.

Un altre factor que influeix directament en el cost és la eficiència del Datacenter. És a dir, quina és la relació entre el consum dels servidors i el consum en aire acondicionat per disipar la calor generada pels servidors, així com les pèrdues en la distribució de la energia fins als servidors. D'aquesta relació s'obté una valor anomenat PUE (Power Usage Effectiveness) - veure mètriques pel control energètic en un Centre de Dades -. Com més baix és el PUE més eficient és el Datacenter i per tant menys costos d'energia hi ha. Per tant un proveïdor amb un PUE baix, té menys costos energètics, de manera que pot oferir un preu més competitiu.

La connectivitat del Datacenter també és un factor determinant alhora d'ecollir proveïdor. Aquí poden trobar dos tipus. Datacenter d'una operadora de telecomunicacions i Datacenters neutres. Els Datacenters d'una operadora per norma sols disposen de comunicacions de la mateixa operadora, tot i que aquestes estiguin redundades. En canvi, els Datacenters neutres disposen de més un operador o carrier. De cara a entendre els costos dels Datacenters neutres, cal veure si aquest disposen de connexió directa a un NAP (Network Access Point), punt d'accés a la xarxa on es realiza l'intercanvi de tràfic entre operadors o carrier. Això reduix els costos d'accés als operadors o carriers, de manea que permet als operadors oferir preus més competitius i disposar de grans capacitats de connexió. En ambdos casos és important identificar la redundancia es fa a través de camins físicament separats o no.

Per últim, si hem d'allotjar els serveis en un Datacenter també és important coneixer quines són els nivells de qualitat de la gestió del servei. Aquí, en els últims anys s'ha imposat la metodologia de gestió del servei basada en les millor pràctiques ITIL. En aquest sentit la ISO20000 permet als proveïdors certificar la aplicació d'ITIL en la gestió del servei. D'altre banda, la ISO27001 permet certificar la apliacació de bones pràctiques en la gestió de la seguretat.

Integració entre Zenoss i Puppet

2010-04-24T21:05:00.002+02:00

Zenoss i Puppet colaboran per tal de proporcionar al mercat una solució de monitoratge i automatització de Datacenter integrada.

Zenoss es lider en la comercialització d'una solució opensource de monitoratge i gestió. Zenoss core es la base de zenoss enterprise i és una dels projectes opensource amb més actius. D'altre banda, Puppet és un dels sistemes d'automatització de nova generació que permet gestionar gestionar gran quantitat de sistemes de manera molt ràpida.

La integració de Puppet amb Zenoss permet disposar d'un sistema de monitoratge i de gestió automàtica unificat que millora les capacitats de gestió del Datacenter.

El modul que integra zenoss amb puppet es pot baixa de http://community.zenoss.org/docs/DOC-5818

Datacenter commissioning

2010-03-29T20:15:00.002+02:00

Quant s'afronta un projecte de contrucció d'un Datacenter, en la fase de disseny s'especifíquen tot un conjunt de subsistemes (sistema elèctric, sistema de refrigeració, sistema de detecció i extenció d'incèndis, sistemes de seguretat física i sistemes de monitoratge i gestió), la relació entre cadascun dels elements i s'estima el comportament del conjunt amb càrrega. Després en la fase de desplegament, cada sistema es desplegat pel proveïdor corresponents - normalment un proveïdor per subsistema - i probat de manera individual. Cada proveïdor realitza la posta en marxa i les proves funcionals del subsistema que ha instal·lat per tal de disposar de la acceptació del client i facturar. En aquest procés, en cap moment es fa una comprovació de tot el conjunt. I és aquí on el "Commissioning" pren importància.

L'objectiu del "Commissioning" és provar el comportament de tots els subsistemes treballant conjuntament, amb la finalitat de comprovar si el desplegament de cada subsistema assoleix els objectius marcats en la fase de disseny i compleix amb els requisits inicials. És a dir, és un procés de validació de la instal·lació. També permet identificar les mancances de la instal·lació i els límits de la mateixa, informació que serà de molta utilitat en la fase d'explotació. És per això que la pràctica del "Commissioning" es cada cop més utilitzada en la fase de desplegament d'un Datacenter.

Com tot procés aquest està format per una entrada, un conjunt d'activitats i una sortida.

Entrades:

LLista de requisits de disseny i contrucció del datacenter.
El disseny del Datacenter.
Resultat de les proves realitzades en la posta en marxa de cadascun dels components del Datacenter.

Sortides:

Script: conté la llista de components provats i el tipus de test realitzat i el resultat obtingut.
Registre d'error: és una anàlisi FMEA (Failure Mode Effects Analysis) d'un components específica que ha fallat durant el test. Aquest identifica l'impacte de l'error i recomana les possibles solucions.
Resum executiu: descriu les accions les proves realitzades i un pla d'acció.

Activitats:

Les principals activitats del procés de provisioning són realitzar l'script (scripting), executar les proves i documentar.

Scripting: defineix la seqüència, el temps i l'ordre per fer les proves de tots els elements del Datacenter. També permet defineix els registres a obtenir en cada prova.
Executa les proves: consisteix en executar una sèrie d'errors en els elements del sistema segons una seqüència establerta i tornar a restablir-los. Amb aquestes proves cal provar tant el sistema d'alimentació elèctrica, de fred, de detecció d'incèndis, ...
Documentació: cal registrar totes les proves realitzades i documentar-ho per tal deixar registrar l'estat i comportament de tot el sistema. La documentació serveix tant per veure el grau de compliment del sistema respecte els requisits inicials i el disseny, com per a la posterior explotació del mateix.

Per executar les proves del sistema amb càrrega, s'utilitza el que es coneix com a "load banks". Són un conjunt d'elements per generar calor a la sala i així provar tant el sistema elèctric com el sistema de refrigeració.

El procés de commissioning no tant sols és utils per comprovar el grau de compliment d'una instal·lació nova i identificar les mancances i limits del mateix. Sinó que també permet auditar un Datacenter construïts ja fa anys o en producció.

Bibliografia d'interés:

ASHARE Guideline 0 - the Commissioning Process: Guia on descriuen totes les fases del procés de Commissioning.
APC White Paper #148 Data Center Projects: Commissioning.
APC White Paper #149 Ten Errors to Avoid When Commissioning a Data Center.

Més sobre contenidors

2010-03-29T09:37:00.003+02:00

PowerHouse de l'empresa ActivePower és un contenidor standard ISO que conté un sistema d'alimentació segura, amb generador autònom i dipòit de gasoil, UPS i un centre de commutació. Aquest es comercialitza amb diferents potències de sortida i amb dues modelitats, una amb sols sortida segura (UPS) i un altre amb dues sortides, una segura (SAI) i una no segura (sols generador).

Sens dubte que l'entrada en joc dels contenidors com a repositoris de racks, sistemes de fred i ara sistemes d'alimentació segura, està canviat la fisonomia dels Datacenters.

Datacenter en un contenidor

2010-03-21T20:25:00.005+01:00

Aquesta setmana he tingut la oportunitat de visitar les instal·lacions que AST Globlal té a Cornella de Llobregat i veure la solució de Datacenter dins d'un contenidor Smart Shelter Container.

És impressionant veure com els enginyers de AST Globlal posen dins d'un contenidor standard, que es pot portar a qualsevol lloc del moment amb camió o vaixell, tot un Datacenter, amb el racks, clima, SAI's, sistema de detecció i extinció d'incèndis, videovigilància, i tot el necessàri. A més, el sistema es totalment flexible i moular i s'adapta a les necessitats del client.

D'altre banda, també hem van ensenyar noves solucions de free-cooling amb les que estan treballant i que son revolucionaries i que de ben segur que en breu veurem arreu del món.

Sens dubte, ens trobem davant d'una empresa innovadora dins del sector dels Datacenter i que de ben segur en sentirem a parlar molt.

Us deixo l'enllaça al canal de youtube de AST, on es pot veure el Smart Shelter Container.

Instal·lant Snow Leopard

2010-01-30T19:10:00.003+01:00

Ja feia temps que tinc al cap substituir el Tiger per Snow Leopard. Sens dubte, la desició m'ha costat, ja que tal i com com es diu sovint, quant una cosa va be no la toquis. Tot i això, avui m'he decit a fer net i instal·lar de zero Snow Leopard.

La instal·lació ha estat força senzilla, posar el dvd, seleccionar la opció instal·lar, formatar el disc i esperar una mica més de mitja hora. Al cap de mitja horeta, el sistema ha reiniciat i ja tinc Snow Leopard.

Com era d'esperar els senyors de mac cuiden els detalla fins a l'últim extrem, i el sistema ens dona la benvinguda de forma espactacular amb un video que ens dona la benvinguda en diferents idiomes.

Un cop cop arrancat, hem sorpren la rapidesa amb que obre el Finder i el Safari. Sens dubte, la primera impresió en quant a la velocitat del sistema és que va més ràpid que amb Tiger sobre el dual core a 2GHz i 1 GB de RAM del meu MacBook.

Ara toca recuperar tota la informació i instal·lar totes les aplicacions. Per fer això, abans d'instal·lar he clonat el disc amb Tiger sobre un disc extern USB mitjançant Carbon Copy. Aquest disc USB és la base a partir del qual començar a recuperar tota la informació sobre el nou Snow Leopard.

Un cop recuperada la informació i instal·lades les aplicacions, he configurat Time Machine perquè facis còpies de seguretat sobre el disc USB.

I fins aquí la instal·lació de Snow Leopard. Ara toca gaudir-ne.Ja feia temps que tinc al cap substituir el Tiger per Snow Leopard. Sens dubte, la desició m'ha costat, ja que tal i com com es diu sovint, quant una cosa va be no la toquis. Tot i això, avui m'he decit a fer net i instal·lar de zero Snow Leopard.La instal·lació ha estat força senzilla, posar el dvd, seleccionar la opció instal·lar, formatar el disc i esperar una mica més de mitja hora. Al cap de mitja horeta, el sistema ha reiniciat i ja tinc Snow Leopard.Com era d'esperar els senyors de mac cuiden els detalla fins a l'últim extrem, i el sistema ens dona la benvinguda de forma espactacular amb un video que ens dona la benvinguda en diferents idiomes.Un cop cop arrancat, hem sorpren la rapidesa amb que obre el Finder i el Safari. Sens dubte, la primera impresió en quant a la velocitat del sistema és que va més ràpid que amb Tiger sobre el dual core a 2GHz i 1 GB de RAM del meu MacBook.Ara toca recuperar tota la informació i instal·lar totes les apliacions. Per fer això, abans d'instal·lar he clonat el disc amb Tiger sobre un disc extern USB mitjançant Carbon Copy. Aquest disc USB és la base a partir del qual començar a recuperar tota la informació sobre el nou Snow Leopard. Un cop recuperada la informació i instal·lades les aplicacions, he configurat Time Machine perquè facis còpies de seguretat sobre el disc USB.I fins aquí la instal·lació de Snow Leopard. Ara toca gaudir-ne." __wave_annotations="" class="__wave_paste">

Anàlisi FMEA

2009-12-20T19:49:00.004+01:00

FMEA (Failure Modes and Effects Analysis) o altrament dit l'anàlisi de modes i efectes de fallo és una metodologia per a l'anàlisi dels potencials modes de fallo d'un sistema o element i classificar-los en base a la severitat, la probabilitat d'ocurrència i la capacitat de detecció.

A continuació es descrieuen els conceptes basics de la metodologia i com aplicar-la per fer una anàlisi de riscos d'un sistema.

Conceptes bàsics:

Mode de fallada (Failure mode): és la manera en que es produeix un error o fallo. És a dir si analitzen un sistema d'alimentació elèctrica per exemple, un possible mode de fallo és la caiguda del subministrament de companyia.
Efectes (Failure effects): és l'efecte que produeix l'error o fallo sobre el sistema. Seguint amb l'exemple anterior, en cas de disposar un sistema de subministrament elèctric compost per el subministrament de companyia i un sistema dedundant composat per un generador autònom, l'efecte davant la caiguda de la corrent de companyia és la pèrdua de redundancia en el subministrament elèctric.
Causa (Failure cause): és l'element, el defecte o proces que ha iniciat el proces de fallo. En l'exemple pot ser un error en la central elèctrica.
Severitat (Severity): és la conseqüència que produeix el fallo, entesa com el grau de dany que aquest provoca.
Ocurrencia (Ocurrence): és la probabilitat que pasi el fallo en concret.
Detecció (Detection): és la capacitat de detecció del fallo o error. Entenent com a capacitat de detecció, quines son les accions proventives, de test, monitoratge per detectar l'error abans que aquest es manifesti i afecti al servei.
RPN (Risk Priotity Number): és el valor que s'obté de la multiplicació dels valors o graus determinats en la severitat, la ocurrència i la detecció: RPN = S x O x D. El RPN serveix per prioritzar les accions a realitzar sobre els sistemes o elements, de manera que els modes de fallo amb un RPN més alt, són les que podem considerar més prioritaries alhora d'emprendre accions corretives o preventives.

El procés o metodologia per fer una anàlisis FMEA consisteix en:

1. Detectar el model de fallo o error

2. Analitzar i qualificar la severitat

3. Analitzar i qualificar la probabilitat d'ocurrècnia

4. Analitzar i qualificar el grau de detecció

5. Determinar el valor de RPN

6. Emprendre les accions correctives i preventives

Aquest procés format pel anterior sis punts, es pot executar cada vegada que es posa un nou sistema o procés en funcionament, o cada cop que aquest sistema o procés s'actualitza o és modifica, o cada cop que es detecta un problema en el mateix. És important, realitzar el procés cada cop que es modifica d'una manera o altre el sistema o procés, a fi de detectar possibles febleses del mateix i poder prendre les accions preventives i correctives abans que aquestes afectin el servei.

També és important realizar aquest anàlisi en la fase de disseny d'un nou sistema, ja que permet incorporar al sistema les mesures necessàries per minimitzar el risc d'error del sistema i poder prendre les mesures correctives en cas que es produeixi l'error.

Una manera de realitzar un analisis FMEA és utilitzant un full de càlcul tal i com es motre a l'exemple següent. On s'avalua l'error en el sistema d'arrancada remota del generador en un sistema de subministrament elèctric amb redundància.

Guia de Google Wave

2009-12-08T19:13:00.001+01:00

Google Wave, el nou servei de Google que unifica les eines col·laboratives de missatgeria instantàna, el correu electrònic i de documents compartits. Google Wave no és senzill d'entendre ni d'utilitzar. Tot i això, les primeres sensacions al utilitzar-lo és que aquest és una molt bona eina per a treballar en entorns col·laboratius.

Per tal de facilitar l'entrada a Google Wave, a banda de la documentació que aporta Google sobre el nou servei, hi ha guies alternatives que permetren entendra una mica millor, com utilitzar Wave amb el nostre grup de treball. Una que destaca és la que han escrit la Gina Trapani i el Adam Pash i que es pot trobar a The Complete Guite to Google Wave.

Una altre font de recursos és youtube. A youtube, podem trobar multiples videos que ens expliquen com utilitzar Google Wave i entendre una mica més les seves possibilitats com a eina de treball en grup.Per tal de facilitar l'entrada a Google Wave, a banda de la documentació que aporta Google sobre el nou servei, hi ha guies alternatives que permetren entendra una mica millor, com utilitzar Wave amb el nostre grup de treball. Una que destaca és la que han escrit la Gina Trapani i el Adam Pash i que es pot trobar a The Complete Guite to Google Wave. Una altre font de recursos és youtube. A youtube, podem trobar multiples videos que ens expliquen com utilitzar Google Wave i entendre una mica més les seves possibilitats com a eina de treball en grup.">

El Colocation segueix creixent

2009-12-01T22:36:00.003+01:00

Segons TeleGeography el Colocation segueix creixent. Un estudi presentat per aquesta empresa posa de manifest que tot i la situació de crisis actual els proveidors de colocation segueixen invertint en ampliar les capacitats. S'ha creat 154.016 metres quadrats de nou espai des del 2008. L'augment d'espai per a colocation s'esta produint en tots els mercats, no es un fenomen de tant sols uns mercats determinats.

Tot i aquest creixement de l'espai disponible, l'estudi nota que la ocupació de l'espai es produeix de forma lenta. Tot i aquest creixement de l'espai disponible, l'estudi nota que la ocupació de l'espai es produeix de forma lenta.

Canvi model de relació proveïdor - client

2009-10-26T23:22:00.002+01:00

Avui he llegit un estudi que analitza i classifica els proveïdors de hosting gestionat, des dels que fan colocation pur i dur fins als proveïdor de cloud computing com Google, Amazon i Microsoft, passant pels ISP clàssics i els integradors. Entre les diferents dades i reflexions que aporta l'estudi, m'ha interessat especialment el canvi del model de negoci que s'està produint en les empreses que ofereixen serveis de hosting gestionat.

Si inicialment la relació entre el proveïdor de hosting i el client es basava en el lloguer d'espai o hardware, compartint les infraestructures i la xarxa, ara s'està evolucionant cap a la compartició del hardware. Això no és cert del tot, ja que fins ara s'ha compartit hardware en serveis molt específics, com l'allotjament de planes web o el correu elèctronic (Hosting Compartit). El canvi que s'està produint ara va més enllà de la compartició de recursos sense cap garantia com en el cas del Hosting Compartit. Sinó que ara la compartició de recursos permet garantint la disponibilitat i exclusivitat d'aquest recursos compartits. D'altre banda, la compartició de recursos s'estén a aplicacions empresarials com ara CRMs, ERPs, etc. Tot aquest canvi és suporta sobre les tecnologies de virtualització, les quals permeten la compartició dels recursos hardware garantint els nivells de servei requerits.

D'altre banda, aquest canvi també està portant un canvi en el model de facturació entre proveïdor i client. Si fins ara, el model de facturació es basava en el cobrament per part del proveïdor d'una quota mensual pel servei prestat amb independència de l'ús que el client en fes, ara això canvia. Ara el proveïdor factura el servei segons l'ús que el client fa del mateix. Hi ha proveïdor que facturen per usuaris concurrents connectats en el sistema, d'altre segons els recursos assignats com número de cpu, memòria ram, espai de disc o amplada de banda d'internet consumida. I fins hi tot n'hi ha que facturen per cicle de cpu o pel consum elèctric. Aquest canvi que ajusta el pagament del servei a l'ús que el client en fa del mateix, està portant a nous models de relació entre el proveïdor de hosting gestionat i els seus proveïdor de hardware i software per tal d'ajustar la despesa amb el nou model de facturació a client. Tenim exemples com la modelitat de llicenciament SPLA ( Service Provider Servie Agreement) de Microsoft, la qual s'ajusta al model de pagament per ús, reduint el risc dels proveïdors de hosting gestionat.

Ja per finalitzar, en tot aquest canvi que s'està produint, cal destacar que el gran beneficiat és el client, el qual redueix costos d'explotació dels seus serveis IT i guanya en disponibilitat i seguretat, en definitiva en qualitat de servei.

Llistat de Data Centers certificats per UptimeInstitute

2009-10-06T23:35:00.004+02:00

Llistat de Data Centers certificats per el UptimeInstitute. Aquesta conté els Data Centers certificats o en progrés de certificació, tant per Data Centers ja construïts com per Data Centers en fase de disseny.

Resource Center – Tier Certified Facilities and Designs

Google segueix innovant en el Datacenter

2009-07-22T22:33:00.006+02:00

Llegeixo a Data Center Knowledge que Google a comançat a operar un Datacenter a Belgica que no disposa d'equips de refrigeració per refredar el Datacenter. D'aquesta manera Google millora considerablement la eficiència energètica del Datacenter.

Les refrigeradores que s'utilitzen per refrigerar aigua i que s'utilitzen a la majoria de Datacenters son una de les principals fonts de cost d'un Datacenter, ja que requereixen d'un consum elevat d'electricitat per funcionar.

Si fins ara molts Datacenter optaven per solucions convidades, refrigeradores més sistemes de freecooling, ara Google ha pujat un nivell més, al eliminar per complert les refrigeradores. Sens dubte, això sols es pot fer en localitats on la temperatura externa sigui prou baixa durant tot l'any per refrigerar el Datacenter sols amb la impulsió d'aire procedent de l'exterior a dins del Datacenter.

La pregunta que ens fem tots en aquest escenari, és la següent: que passa si la temperatura externa puja i no permet refrigerar el Datacenter? Donç Google ho soluciona parant servidors d'aquest Datacenter i desviant la càrrega cap a d'altres Datacenters. Sens dubte això sols està a l'abast d'empreses globals amb un concepte de Datacenter distribuït, com Google, Amazon, Microsoft i Yahoo.

Google container data center

2009-04-25T19:58:00.004+02:00

Tots coneixem Google pel seu buscador, el gestor de mails, documents, etc. Però darrera de tot això, hi ha una empresa tecnologicament capdavantera pel que fa a la eficiència dels Data Centers. Com a mostra el video, el qual mostra un Data Center basat en contenidors.

Open Cloud Manifesto

2009-04-04T18:59:00.007+02:00

Un conjunt d'empreses han fet una manifest Open Cloud Manifesto amb l'objectiu d'establir un conjunt de principis per assegurar que les organitzacions tinguin llibertat i flexibilitat alhora d'escollir les avantatges que proporciona el Cloud Computing.

Aquestes empreses ha treballat conjuntament per produir un document que estableixi un conjunt de principis sobre el Cloud Computing. Els principis bàsics d'aquest manifest es bases en els 6 punts següents:

1. Que els proveïdors de Cloud Computing treballin conjuntament per col·laborant obertament i adoptant estàndards.

2. Els proveïdors no han d'utilitzar la seva posició en el mercat per bloquejar el client i limitar la seva capacitat d'elecció de proveïdor.

3. Els proveïdors han d'utilitzar i adoptar estàndards existents sempre que sigui possible, per no duplicar-los o reinventar-los de nou.

4. Quant es necessita un nou estàndard, o ajustar un de existent, fer-ho e manera pragmàtica, per no crear masses estàndards. Cal assegurar que l'estàndard aporta innovació.

5. Tot esforç que faci la comunitat ha d'estat dirigida per satisfer les necessitats dels clients, i no poer satisfer les necessitats tècniques dels proveïdors.

6. Les organitzacions i grups han de treballar junts i coordinats per assegurar que no hi ha conflictes.

Entre aquestes, hi ha empreses tradicionals com RedHat, EMC, IBM, SAP, SUN, o Novell i d'altres ja nascudes en Cloud Computing com rPath, goGrid, Enomaly i la catalana Abiquo.

11 pràctiques per millorar la eficiència del datacenter

2009-01-10T19:52:00.004+01:00

A Data Center Solution llegeixo que un informe de Gartner diu que les empreses poden estalviar un milió de kw hora implementant un total d'once bones pràctiques.

1. Tancar el forats en el terra tècnic

Els forants que es realitzen perquè aquest cablejat entri o surti del terra tècnic són una font de pèrdua de cabal d'aire. Aquesta pèrdua repercuteix directament en la eficiència del sistema d'aire condicionat. Per tant reduïr el nombre de forats del terra tècnic o sellar-los de manera que no hi hagi pèrdues millora la eficència energètica del sistema d'aire condicionat del datacenter.

2. Instal·lar panells ens els racks

La instal·lació de panells en les posicions dels racks que no s'utilitzen evita la recirculació de l'aire calent dintre del rack. Això no permet que l'aire calent es barregi amb l'aire fred i s'introdueixi dintre dels servidors i evita la aparició de zones calentes en el datacenter.

3. Sistemes unificats

Utilitzar sistemes d'aire condicionat que coordinin la funció de refredar amb la funció d'humidicifar, de manera que no cal disposar de dos equips per separat, un per refredar i un altre per refrigerar.

4. Millorar el fluxe d'aire en el terra tècnic

Tot i que el terra tècnic dels centres de dades és un espai per a la circulació de l'aire condicionat, la majoria dels centres de dades aprofiten el terra tècnic per fer-hi passar cablejat, ja sigui de dades o elèctric. En la majoría dels casos aquest cablejat actúa coma un obstacle perquè hi hagi una bona circulació de l'aire a través de terra tècnic. Per tant cal anar molt en compte a l'hora de posar cablejat o d'altres elements en el terra tècnic, ja que aldificultar la circulació de l'aire, fa que el sistema d'aire condicionat consumèixi més energia.

5. Implementar passadissos calents i passadissos freds

Organitzar la disposició dels racks en passadissos freds i passadissos calents, evitant així passadissos amb aire calend i fred alhora, fet que incrementa la temperatura del datacenter ja que dificulta la circulació correcta de l'aire a través del datacenter.

6. Instal·lar sensors

Instal·lar sensors a diferents punts del datacenter permet la captació de dades - ja sigui manual o automàtica - per a ser analitzades. Aquest anàlisi permet detectar problemes de temperatura en zones del datacenter i prendre mesures per solucionar-los.

7. Implementar contenidors calents o freds

El següent pas després d'organitzar el datacenter en passadissos calents i passadissos freds, es contindre l'aire fred o l'aire calent,de manera que la'ire que esta dins del contenidor - per exemple elfred - no es barreja amb l'aire que està fora del contanidor, per exemple el calent. Aquesta mesura augmenta substancialment la eficiència del datacenter i permet la obtimització de l'espai al permetre omplir els racks al 100%.

8. Augementar la temperatura del datacenter

Mantenir la temperatura del datacenter en la curba d'eficiència que recomana "The American Society of Heating, Refrigerating, and Air-Conditioning Engineers [ASHRAE] que es situa entra 77 i 80 graus Fahrenheit (de 25 a 26,66 graus Celcius).

9. Instalar equips de velicitat variable

Els sistemes d'aire condicionat tradicionals disposen d'una velocitat de funcionament fixa. En canvi, ara ja hi ha equips que adapten la velictat dels ventiladors i bombes d'aire automaticament. De manera que quant es redueix la velocitat d'aquest elements es produeix un estàlvi d'energia considerable.

10. "Free Cooling"

Generalment s'anomena "Free Cooling" a tota tècnica de refrigeració que no utilitza unitats de refrigeració. Són tècniques que utilitzan l'aire exterior - si aquest és més fred que el de l'interior - per a renovar l'aire interior o que utilitzen la evaporació d'aigua per refredar els equips.

11. Disseny d'un sistema de climatització modular

Dissenyar el datacenter de manera que s'incrementi la capacitat de refrigeració a mida que es requereix capacitat de refrigeració. D'aquesta menera, no es consumeix energia per refrigerar espais que no estan ocupats.

Visita al MareNostrum

2008-12-17T23:33:00.002+01:00

Avui conjuntament amb companys de Digital Parks i acompanyats del Pere Albert d'IBM hem fet una visita al supercomputador MareNostrum del Barcelona Computing Center (BCS), un dels supercomputador més potent d'Europa i el 40 de món segon la llista top500. Una instal·lació com aquesta no es veu cada dia i amanit amb les explicacions del Pere resulta una visita fascinant i que recomano.

Una de les coses que m'ha agradat i que era un dels objectius de la visita era veure quines mesures d'eficiència energètica hi ha aplicades, un aspecte cabdal en una instal·lació amb un gran consum d'energia com aquests. Destacar, que per millorar la eficiència energètica del datacenter s'ha utilitzar el propi supercomputador per fer els anàlisis de mecànica de fluids. Com a resultat de l'estudi, han col·locat en front dels racks (zona passadís fred) unes pantalles de metacrilat per a la contenció de l'aire fred, les quals permeten injectar amb més força l'aire als servidors i evitant les re-circulacions dintre del rack.

Es força interessant també conèixer les aplicacions del supercomputador, tant per a l'àmbit científic i universitari com per a l'àmbit privat. A la web del Barcelona Computing Center (BCS) hi ha tota la informació sobre els projectes que s'estan duent a terme i també sobre els aspectes més tècnics del supercomputador.

Life in the data center

2008-11-30T22:10:00.003+01:00

El dia a dia en un datacenter no és senzill ...

TextMate com a bloc de notes

2008-11-24T23:09:00.005+01:00

Ja fa temps, aconsellat pel Marc Muñoz un dels socis d'Ingent vaig començar a utilitzar TextMate - un editor de propòsit general per a Mac - com a editor de text per a programar. Sens dubte una gran eina. Ja fa temps que no hem dedico a programar - tot i que de tant en tant no puc aguantar-me de fer algun script que altre - i per tant no utilitzo tant TextMate. Però fa un parell de setmanes, tot buscant una eina de bloc de notes vaig re-descubrir TextMate com a una gran editor de text per a editar i organitzar les notes que genero durant a la meva activitat diària.

TextMate hem permet la gestió de les notes basades en fitxers de text (o d'altres format més rics) i organitzar-les en carpetes i tenir més d'una nota o document obert alhora. Fins a aquí res que no tingui qualsevol altre eina de gestió de notes. Però TextMate, incorpora tot un seguit de funcionalitats que fa d'aquest una de les eines més potents per a la gestió de notes i documents de tot tipus. Per exemple, mitjançant Bundles puc automatitzar moltes de les tasques d'edició com insertar la data actual (isoD + tabulador), inserta una plantilla per a les actes de reunions (escric reunio + tabulador), definir i incorporar capçaleres a les notes (head + tabulador), etc.

I això no és tot, la possibilitat de fer operacions matemàtiques, d'evaluar expressions, executar scritps i d'un munt de funcionalitats que encara tinc per descobrir, fan que estigui completament enganxat a ell i que la meva productivitat diària millori dia a dia.

EU Code of Conduct for Data Centres

2008-11-24T22:45:00.004+01:00

El 30 d'octubre d'aquest any 2008 la Comissió Europea d'energies renovables va publicar la versió 1.0 del Codi de Conducta per a la eficiència energètica dels Datacenters.

L'objectiu principal del Codi de Conducta és minimitzar el consum d'energia dels Datacenters. Per això és centre en dos gran àrees, el consum de l'equipament IT (IT load) i el consum de tots els element mecànics i elèctrics (Facilities Load) que suporten la càrrega IT com els sistemes de clima, ups, ...

Aquest no és l'únic document que hi ha publicat, també hi ha una guia de millors pràctiques i un formulari de registre, així totes les presentacions realitzades des que es va crear la comissió.

Wikitel: wiki promogut per la CMT

2008-11-14T18:05:00.004+01:00

La CMT ha publicat Wikitel, un projecte per a la publicació d'informació relacionada amb aspectes de regulació, mercats, tecnologies, societat de la informació i d'altres matèries que s'engloben dins de les tecnologies de la informació i telecomunicacions.

Tot i està basat en un wiki - un sistema de publicació comunitària de continguts - i que la publicació de continguts està oberta al públic, de manera que qualsevol persona registrada pot publicar continguts, està regulada amb objectiu de mantenir la qualitat de les publicacions i una forta estructuració de les mateixes.

De moment està s'estructura en tres portals transversals (portal jurídic, portal d'economia i portal de tecnologia) i tot un conjunt de portals temàtics (autoritzacions, interconnexió i accés, tecnologies de la informació, ...)

De moment Wikitel sols està en castellà, tot i que segons diuen el sistema està preparat per a allotjar publicacions en diversos idiomes, cadascun d'ells amb un wiki, foros i blog propi.

Sorpresa de la "Ley General de Telecomunicacines"

2008-10-18T16:36:00.010+02:00

Llegeixo a barrapunto un post que comenta que segons la "Ley General de Telecomunicaciones" cal estar registrar com a ISP a la CMT per allotjar servidors de correu electrònic de clients. I que fruit de la denuncia realitzada per un proveïdor de serveis de València, la CMT a empres processos sancionadors a varies empreses. La noticia es comenta àmpliament tant a bandaancha com a la "Asociación de Internautas".

La llei en qüestió, en el punt 6.2 diu:

2 . Los interesados en la explotación de una determinada red o en la prestación de un determinado servicio de comunicaciones electrónicas deberán, con anterioridad al inicio de la actividad, notificarlo fehacientemente a la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones en los términos que se determinen mediante real decreto, sometiéndose a las condiciones previstas para el ejercicio de la actividad que pretendan realizar. Quedan exentos de esta obligación quienes exploten redes y se presten servicios de comunicaciones electrónicas en régimen de autoprestación.

Mètriques pel control energètic en un Centre de Dades

2008-10-06T23:26:00.005+02:00

Ja fa temps que m'interessa el control de l'eficiència energètica dels Centres de Dades. Sens dubte, col·laborar amb un datacenter com Digital Parks m'ajuda a satisfer aquest interès i a més portar-lo a la pràctica.

Un dels aspectes més importants alhora de controlar i millorar la eficiència energètica d'un datacenter és establir mètriques de control que permetin determinar la seva eficiència. Des de The Green Grid proposen dues mètriques, el PUE (Power Usage Effectiveness) i el seu recíproc DCiE (Data Center Infraestructure Efficiency).

El PUE es defineix com:

Total Facility Power

El PUE = -----------------------------

IT Equipement Power

i el DCiE es defineix com:

1 IT Equipement Power

DCiE = ----- = ----------------------------- (x 100%)

PUE Total Facility Power

on:

IT equipement Power és el total d'energia consumit pels servidors, sistemes de storage, electrònica de xarxa, sistemes de gestió, i equipament suplementari com kvm, pantalles, o qualsevol altre element utilitzat pel control i la gestió del datacenter.

Total Facility Power inclou per una banda l'energia consumida en el procés de distribució de la mateixa, com ups, pdu's, bateries i les pèrdues d'energia de la pròpia xarxa de distribució. D'altra banda, també inclou l'energia consumida pel sistema de climatització i pel sistema d'enllumenat.

Per entendre millor les mètriques PUE i DCiE, que millor que un exemple: un PUE de 3 indica que el consum total d'energia del datacenter és tres vegades més que l'energia consumida pel l'equipament IT. D'altra banda un DCiE del 33%, que equival a un PUE de 3, indica que l'equipament IT consumeix un 33% de l'energia del datacenter.

Sens dubte, el primer pas per millorar la eficiència energètica d'un datacenter es determinar les mètriques de control que ens permeten fer el seguiment dels processos de millora. I per això, cal fer la presa de dades del consum de cadascun dels elements del datacenter i fer-la de manera periòdica. Així dons, si fins ara els sistemes de monitoratge sols tenien en compte la lectura de variables de servidors i elements de xarxa amb objectiu de generar alertes i guardar un històric per poder fer un anàlisi de capacitats, ara el sistema de monitoratge s'estén al control del consum d'energia.

Per finalitzar, remarcar que aquestes mètriques són útils per fer el seguiment dels processos de millora de la eficiència energètica del datacenter, i també per fer comparacions entre diferents Centres de Dades. Un altre aspecte importat de disposar d'aquestes mètriques és que amb elles s'obté la capacitat de calcular el cost real total d'un o un grup de sistemes allotjats en el datacenter.

Nou web de Digital Parks

2008-09-28T20:29:00.003+02:00

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya, aquest passat 11 de setembre hem publicat el nou web de Digital Parks. Aquest nou web és un pas més del procés de transformació que des de fa una mesos estem impulsant en aquesta nova etapa de la companyia.

Presentació

2008-09-28T16:50:00.001+02:00

Hola,

ja fa temps que hem ronda pel cap publicar un bloc personal i finalment he trobat el moment per fer-ho. Després d'instal·lar i de provar diferents software per a la publicació de blocs, m'he decidit per blogspot, bàsicament perquè m'estalvio de tenir que mantenir el bloc, ja sigui instal·lat al servidor de casa - amb els problemes d'accés i disponibilitat que comporta - o a un hosting.

Ben ve, no se que hi escriure, de manera que inicialment aquest no serà un bloc temàtic, sinó que hi aniré posant tot allò que hem passi pel cap, ja sigui de temàtica professional o personal.

Crec que com a missatge de presentació ja he escrit prou, ara vaig a veure quines possibilitats hem dona Blogspot i a personalitzar una mica el bloc.

Salut!