Avui he llegit que ServerBeach ha llençat un servei de cloud utilitzant la plataforma de ElasticHosts i m'he decidit a provar-la. En el procés de registre m'he endut la primera sorpresa. Es obligat posar un telèfon i que sigui correcte ja que envien la meitat de la password per mail i l'altre meitat via un sms.
Un cop creada la compte, s'accedeix al panell de control via https://lon-p.elastichosts.com/accounts/ amb el mail com a nom d'usuari i la password que ens han anviat per mail i sms. Per defecte la demo té creada una màquina virtual amb les característiques següents:
CPU: 2000 core MHz
RAM: 1024 MB
Drives: RedHat Fedora Linux 13 Live CD
El sistema asigna una ip dinàmica a la màquina virtual i permet l'accés per vnc i a les estadístiques de tràfic des del pròpi panell de control.
Per crear un nou servidor, des de la part dreta del panell de control, hi ha la opció "Add server or drive", aquí seleccionem server, introduïnt un nom - en el meu cas test1 - i seleccionem el tipus d'instal·lació:
· Imatge pre-instal·lada: disposa de imatges de debian, ubuntu i windows.
· Instal·lació des d'un cd: disposa de cd de centos, debian, freebsd, knoppix, opensolaris, RedHat Fedora, Ubunto i Windows. aquesta opció permet per tota la instal·lació del sistema operatiu de manera personalitzada.
· Arrancar des d'un live cd: també ofereix opcions en linux i windows.
· Arrancar des de una imatge de disc existent: cal seleccionar la imatge previament creada.
Per la prova, he seleccionat crear el servidor des d'una imatge pre-instal·lada i he seleccionat la imatge d'un Debian Linux 4.0: System Base without X. Finalment seleccionem la capacitat del disc (1 GB).
Al premer Add, en el panel de control es mostra el nou servidor amb nom test1 i el nou disc també anomenat test1. Podem visualitzar que en la vista del servidor s'indica que el disc del servidor és test1. El servidor permet les opcions de arrancar, editar i d'esborrar.
Al seleccionar la opció de editar, es pot modificar el nom del servidor, la cpu, la memoria, els discos la configuració de xarxa i el password d'accés vnc. També hi ha unes opcions avançades on es pot modificar el número de cores, el model de la targeta de xarxa, configurar una lan privada i encriptar la sessió vnc.
Un cop arrancada la màquina virtual test1 ja podem entrar per vnc amb el password que s'indica en el panel de control. Un cop a dins, amb el login root entrem directament a la consola del sistema sense password. De manera que cal posar una password. Un cop posada la password la pròxima vegada que fem login ja ens demana la password per entrar.
Per defecte, l'únic accés al servidor virtual és via vnc, de manera que si volem accés ssh, cal que arranquem el servei.
Ara ja podem començar a treballar amb el nou servidor virtual.
A descatar la posibilitat de crear vlan privades per conectar les màqunes virtuals. Així permet desplegar arquitectures de més d'una capa amb recursos de xarxa dedicats.
ElasticHosts proporciona una API REST per a la gestió remota de les màquines virtuals via crides HTTP. Per provar-la podem descarregar el shell script elastichost.sh. Les dades d'accés des de la API estan a My Account > Profile, son el UUID i la Secret API Key. Al web hi ha tota la documentació per utilitzar la API.
ElasticHosts presenta dos modelitat de facturació, una per càrrega de credit i una altre per pagament d'una quota mensual.
My account > Billing: des d'aquí podem gestionar el consum de recursos utilitzants en la modelitat de pregamament. Aquest recursos es consumeixen per trams horaris.
My account > Subscriptions: permet gestionar les subscripcions, on es paga una quota mensual per uns recursos. És a dir, permet pagar un tant mensual per una quantitat de recursos de MHz de CPU, de RAM, de Disc i de Tràfic.
Per finalitzar, ElasticHosts presenta una interface de gestió simple i util per a la administració de servidors en cloud, la qual és mereix els premis que li estan donant ultimament. Sens dubte aquesta és una molt bona opció per desplegar un servei de lloguer de servidor en la modelitat de pagament per us.
dilluns, 9 d’agost del 2010
divendres, 9 de juliol del 2010
Del Datacenter al servidor, noves tendències de refrigeració.
Fa dies vaig llegir un post sobre servidors de IBM refrigerats per aigua. Avui he llegit a Data Center Knowledge que Google ha patentat el Liquid-Cooled ' Server Sandwith'. Aquesta no és la única patent de Google en quant a sistemes de refrigeració en entorns d'alta densitat. Fa uns dies ja vaig publicar un post on feia referencia al disseny de Datacenters basats en contenidors de Google.
Que dos gegants com IBM i Google estiguin treballant per refrigerar directament els servidors en comptes del Datacenter porta a certes reflexión sobre les noves tendències en els sistemes de refrigeració del Datacenter o millor dit dels servidors.
Si recordem quin és l'objectiu d'un sistema de refrigeració en un Datacenter, aquest és disipar la calor que generen els servidors al cost més baix possible. Per això hem anat evolucionant, varem passar de sistemes de climatització basats en aire-aire a sistemes de climatització basats en aigua-aire, sistema més eficients energèticament. També hem anat evolucionats en quant a la gestió de l'aire. És a dir, fa uns anys es refrigeraven les sales on s'allotjaven els servidors sense més. Després varem implementar passadíssos fred i calents i a dia d'avui estem contenint l'aire fred o contenint l'aire calent o desplegant Datacenters en contenidors. Cada cop estem portant l'aire fred més aprop del servidors reduint els m3 a climatitzar. I això ho fem perquè els servidors que hem de refrigerar estan dissenyats per a ser refrigerats amb aire.
Ara, el canvi de tendència que estan marcant IBM i Google entre d'altres, canviant la refrigeració dels servidors d'aire a aigua, provoca un canvi de la infraestructura de refrigeració del Datacenter. Si ara porten l'aigua de les refrigeradores als equips de sala, ara s'haurà de portar fins al rack de la mateixa manera que ho fan els sistemes inRow tipus APC. Però a més, l'aigua haurà d'arribar als servidors i per això s'hauran d'adaptar els racks, com ja han fet alguns fabricant adaptant portes del darrera refrigerades per aigua per a entorn d'alta densitat.
Un altre element que canvia es la gestió, això pot suposar la definitiva integració dels sistemes de control de les infraestructures amb els dels servidors i elements de xarxa. Controlant des d'un únic punt la temperatura dels processadors, de l'aigua dels circuits interns dels servidors, de la velocitat d'impulsió, consum elèctric,... conjuntament amb la ocupació de memòria, de disc, tràfic de xarxa, ...
Sens dubte aquest canvi en la arquitectura de refrigració del servidors forçarà a canviar forces elements del Datacenter.
Que dos gegants com IBM i Google estiguin treballant per refrigerar directament els servidors en comptes del Datacenter porta a certes reflexión sobre les noves tendències en els sistemes de refrigeració del Datacenter o millor dit dels servidors.
Si recordem quin és l'objectiu d'un sistema de refrigeració en un Datacenter, aquest és disipar la calor que generen els servidors al cost més baix possible. Per això hem anat evolucionant, varem passar de sistemes de climatització basats en aire-aire a sistemes de climatització basats en aigua-aire, sistema més eficients energèticament. També hem anat evolucionats en quant a la gestió de l'aire. És a dir, fa uns anys es refrigeraven les sales on s'allotjaven els servidors sense més. Després varem implementar passadíssos fred i calents i a dia d'avui estem contenint l'aire fred o contenint l'aire calent o desplegant Datacenters en contenidors. Cada cop estem portant l'aire fred més aprop del servidors reduint els m3 a climatitzar. I això ho fem perquè els servidors que hem de refrigerar estan dissenyats per a ser refrigerats amb aire.
Ara, el canvi de tendència que estan marcant IBM i Google entre d'altres, canviant la refrigeració dels servidors d'aire a aigua, provoca un canvi de la infraestructura de refrigeració del Datacenter. Si ara porten l'aigua de les refrigeradores als equips de sala, ara s'haurà de portar fins al rack de la mateixa manera que ho fan els sistemes inRow tipus APC. Però a més, l'aigua haurà d'arribar als servidors i per això s'hauran d'adaptar els racks, com ja han fet alguns fabricant adaptant portes del darrera refrigerades per aigua per a entorn d'alta densitat.
Un altre element que canvia es la gestió, això pot suposar la definitiva integració dels sistemes de control de les infraestructures amb els dels servidors i elements de xarxa. Controlant des d'un únic punt la temperatura dels processadors, de l'aigua dels circuits interns dels servidors, de la velocitat d'impulsió, consum elèctric,... conjuntament amb la ocupació de memòria, de disc, tràfic de xarxa, ...
Sens dubte aquest canvi en la arquitectura de refrigració del servidors forçarà a canviar forces elements del Datacenter.
dilluns, 5 de juliol del 2010
Instal·lació automàtica de sistemes amb Cobbler
En tot Datacenter la automatitizació de sistemes és una tasca imprescindible per tal de minimitzar els costos operatius de desplegar un nou sistema, mantenir la homogenietat dels sistemes i evitar els erros humans. La virtualització i la possibilitat de clonar màquines virtuals ràpidament, automatitzar la instal·lació de nous de sistemes s'ha simplificat. Tot i això, no tots els sistemes són virtuals, de manera que cal també automatitzar la instal·lació dels sistemes físics a banda dels virtuals.
Una eina per automatitzar la instal·lació de sistemes físics i virtuals és Cobbler. Cobbler permet als administradors de sistemes centralitzar i automatitzar la instal·lació de sistemes, ja siguin físics o virtuals. Cobbler és un projecte OpenSource de RedHat que s'inclou dintre de FedoraHoted. Cobbler s'estructura en els elements següent:
- Distribucions: una distribució conté tota la informació realcionada amb el kernel, scripts, ... d'una instal·lació. És a dir, és una
distribució de Linux a partir de la qual es realitza una instal·lació.
- Perfil: un perfil és una particularització de la instal·lació d'una distribució. Aquesta particularituzació es fa mitjançant la definició d'un fitxer d'instal·lació kickstart. Un perfil per exemple pot representar la instal·lació d'un servidor web, d'un servidor de bbdd o d'una estació de treball.
- Sistema: un sistema no és més que la instal·lació d'un perfil sobre un servidor físic o virtual concret.
- Repositori: un repositori és un mirror de les actualitzacions d'uan distribució concreta. D'aquesta manera, els sistemes instal·lats des de Cobbler actualitzen els paquets des del mateix servidor de Cobbler i no des d'Internet. Així, s'accelera la actualització de paquets i és redueix el tràfic de xarxa Internet.
- Imatges: són instal·lacions que és fan sobre un fitxer ISO. De manera que aquesta imatge ISO es pot instal·lar tant sobre un servidor físic com virtual.
Cobbler disposa de dos interface de treball, una via linia de comandes i una segona via web. Des de ambdues interface es poden gestionar les distribucions, perfils, sistemes i repositoris.
Des del punt de vista d'un Datacenter, Cobbler permet automatitzar la instal·lació de nous servidor de hosting dedicat o virtual, re-instal·lar de manera ràpida un servidor que ha fallat i fins hi tot, disposar de plantilles de servidors (perfils) que s'instal·lin automàticament en funció de la necessitat de càrrega. Per exemple, en cas d'un portal web amb un frontal format per N servidors Apache, si augmenta la demanda es poden instal·lar nous servidors Apache de manera ràpida i fins hi tot de manera automàtica. I aquest servidors Apache s'instal·len basats en una plantilla (perfil) determinada.
Més informació a Cobbler.
Una eina per automatitzar la instal·lació de sistemes físics i virtuals és Cobbler. Cobbler permet als administradors de sistemes centralitzar i automatitzar la instal·lació de sistemes, ja siguin físics o virtuals. Cobbler és un projecte OpenSource de RedHat que s'inclou dintre de FedoraHoted. Cobbler s'estructura en els elements següent:
- Distribucions: una distribució conté tota la informació realcionada amb el kernel, scripts, ... d'una instal·lació. És a dir, és una
distribució de Linux a partir de la qual es realitza una instal·lació.
- Perfil: un perfil és una particularització de la instal·lació d'una distribució. Aquesta particularituzació es fa mitjançant la definició d'un fitxer d'instal·lació kickstart. Un perfil per exemple pot representar la instal·lació d'un servidor web, d'un servidor de bbdd o d'una estació de treball.
- Sistema: un sistema no és més que la instal·lació d'un perfil sobre un servidor físic o virtual concret.
- Repositori: un repositori és un mirror de les actualitzacions d'uan distribució concreta. D'aquesta manera, els sistemes instal·lats des de Cobbler actualitzen els paquets des del mateix servidor de Cobbler i no des d'Internet. Així, s'accelera la actualització de paquets i és redueix el tràfic de xarxa Internet.
- Imatges: són instal·lacions que és fan sobre un fitxer ISO. De manera que aquesta imatge ISO es pot instal·lar tant sobre un servidor físic com virtual.
Cobbler disposa de dos interface de treball, una via linia de comandes i una segona via web. Des de ambdues interface es poden gestionar les distribucions, perfils, sistemes i repositoris.
Des del punt de vista d'un Datacenter, Cobbler permet automatitzar la instal·lació de nous servidor de hosting dedicat o virtual, re-instal·lar de manera ràpida un servidor que ha fallat i fins hi tot, disposar de plantilles de servidors (perfils) que s'instal·lin automàticament en funció de la necessitat de càrrega. Per exemple, en cas d'un portal web amb un frontal format per N servidors Apache, si augmenta la demanda es poden instal·lar nous servidors Apache de manera ràpida i fins hi tot de manera automàtica. I aquest servidors Apache s'instal·len basats en una plantilla (perfil) determinada.
Més informació a Cobbler.
dimecres, 23 de juny del 2010
Modular Natural Free Cooling
El passat 2 de juny vaig assistir a las jornada que anualment organitza AST-GLOBAL anomenada Nueva Generación de Datacenters. Per qui no conegui AST-GLOBAL, és una empresa lider en solucions de Datacenters modulars, segurs i eficients energèticament.
En aquesta jornada AST presentava el Modular Natural Free Cooling. Modular Natural Free Cooling és una tecnologia innovadora patentada per AST que permet fer free cooling a 24 ºC i per sota. Aquesta solució ja està implanta a Thor - un ampresa d'islandia - on s'ha aconseguit un PUE de 1.07. Sens dubte un PUE extramadament baix. Però el més significant de la solució és que permet fer free cooling un 80% del temps aproximadament a llocs com Barcelona o Madrid.
El en link hi ha una taula amb les temperatures de les pricipals ciutats de nord amèrica i europa on es veu el % del temps que es pot operar en free cooling utilitzant aquesta tecnologia.
En aquesta jornada AST presentava el Modular Natural Free Cooling. Modular Natural Free Cooling és una tecnologia innovadora patentada per AST que permet fer free cooling a 24 ºC i per sota. Aquesta solució ja està implanta a Thor - un ampresa d'islandia - on s'ha aconseguit un PUE de 1.07. Sens dubte un PUE extramadament baix. Però el més significant de la solució és que permet fer free cooling un 80% del temps aproximadament a llocs com Barcelona o Madrid.
El en link hi ha una taula amb les temperatures de les pricipals ciutats de nord amèrica i europa on es veu el % del temps que es pot operar en free cooling utilitzant aquesta tecnologia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
