Anàlisi FMEA

FMEA (Failure Modes and Effects Analysis) o altrament dit l'anàlisi de modes i efectes de fallo és una metodologia per a l'anàlisi dels potencials modes de fallo d'un sistema o element i classificar-los en base a la severitat, la probabilitat d'ocurrència i la capacitat de detecció.

A continuació es descrieuen els conceptes basics de la metodologia i com aplicar-la per fer una anàlisi de riscos d'un sistema.

Conceptes bàsics:

• Mode de fallada (Failure mode): és la manera en que es produeix un error o fallo. És a dir si analitzen un sistema d'alimentació elèctrica per exemple, un possible mode de fallo és la caiguda del subministrament de companyia.
• Efectes (Failure effects): és l'efecte que produeix l'error o fallo sobre el sistema. Seguint amb l'exemple anterior, en cas de disposar un sistema de subministrament elèctric compost per el subministrament de companyia i un sistema dedundant composat per un generador autònom, l'efecte davant la caiguda de la corrent de companyia és la pèrdua de redundancia en el subministrament elèctric.
• Causa (Failure cause): és l'element, el defecte o proces que ha iniciat el proces de fallo. En l'exemple pot ser un error en la central elèctrica.
• Severitat (Severity): és la conseqüència que produeix el fallo, entesa com el grau de dany que aquest provoca.
• Ocurrencia (Ocurrence): és la probabilitat que pasi el fallo en concret.
• Detecció (Detection): és la capacitat de detecció del fallo o error. Entenent com a capacitat de detecció, quines son les accions proventives, de test, monitoratge per detectar l'error abans que aquest es manifesti i afecti al servei.
• RPN (Risk Priotity Number): és el valor que s'obté de la multiplicació dels valors o graus determinats en la severitat, la ocurrència i la detecció: RPN = S x O x D. El RPN serveix per prioritzar les accions a realitzar sobre els sistemes o elements, de manera que els modes de fallo amb un RPN més alt, són les que podem considerar més prioritaries alhora d'emprendre accions corretives o preventives.

El procés o metodologia per fer una anàlisis FMEA consisteix en:

1. Detectar el model de fallo o error

2. Analitzar i qualificar la severitat

3. Analitzar i qualificar la probabilitat d'ocurrècnia

4. Analitzar i qualificar el grau de detecció

5. Determinar el valor de RPN

6. Emprendre les accions correctives i preventives

Aquest procés format pel anterior sis punts, es pot executar cada vegada que es posa un nou sistema o procés en funcionament, o cada cop que aquest sistema o procés s'actualitza o és modifica, o cada cop que es detecta un problema en el mateix. És important, realitzar el procés cada cop que es modifica d'una manera o altre el sistema o procés, a fi de detectar possibles febleses del mateix i poder prendre les accions preventives i correctives abans que aquestes afectin el servei.

També és important realizar aquest anàlisi en la fase de disseny d'un nou sistema, ja que permet incorporar al sistema les mesures necessàries per minimitzar el risc d'error del sistema i poder prendre les mesures correctives en cas que es produeixi l'error.

Una manera de realitzar un analisis FMEA és utilitzant un full de càlcul tal i com es motre a l'exemple següent. On s'avalua l'error en el sistema d'arrancada remota del generador en un sistema de subministrament elèctric amb redundància.

Guia de Google Wave

Google Wave, el nou servei de Google que unifica les eines col·laboratives de missatgeria instantàna, el correu electrònic i de documents compartits. Google Wave no és senzill d'entendre ni d'utilitzar. Tot i això, les primeres sensacions al utilitzar-lo és que aquest és una molt bona eina per a treballar en entorns col·laboratius.

Per tal de facilitar l'entrada a Google Wave, a banda de la documentació que aporta Google sobre el nou servei, hi ha guies alternatives que permetren entendra una mica millor, com utilitzar Wave amb el nostre grup de treball. Una que destaca és la que han escrit la Gina Trapani i el Adam Pash i que es pot trobar a The Complete Guite to Google Wave.

Una altre font de recursos és youtube. A youtube, podem trobar multiples videos que ens expliquen com utilitzar Google Wave i entendre una mica més les seves possibilitats com a eina de treball en grup.Per tal de facilitar l'entrada a Google Wave, a banda de la documentació que aporta Google sobre el nou servei, hi ha guies alternatives que permetren entendra una mica millor, com utilitzar Wave amb el nostre grup de treball. Una que destaca és la que han escrit la Gina Trapani i el Adam Pash i que es pot trobar a The Complete Guite to Google Wave. Una altre font de recursos és youtube. A youtube, podem trobar multiples videos que ens expliquen com utilitzar Google Wave i entendre una mica més les seves possibilitats com a eina de treball en grup.">

El Colocation segueix creixent

Segons TeleGeography el Colocation segueix creixent. Un estudi presentat per aquesta empresa posa de manifest que tot i la situació de crisis actual els proveidors de colocation segueixen invertint en ampliar les capacitats. S'ha creat 154.016 metres quadrats de nou espai des del 2008. L'augment d'espai per a colocation s'esta produint en tots els mercats, no es un fenomen de tant sols uns mercats determinats.

Tot i aquest creixement de l'espai disponible, l'estudi nota que la ocupació de l'espai es produeix de forma lenta. Tot i aquest creixement de l'espai disponible, l'estudi nota que la ocupació de l'espai es produeix de forma lenta.

Canvi model de relació proveïdor - client

Avui he llegit un estudi que analitza i classifica els proveïdors de hosting gestionat, des dels que fan colocation pur i dur fins als proveïdor de cloud computing com Google, Amazon i Microsoft, passant pels ISP clàssics i els integradors. Entre les diferents dades i reflexions que aporta l'estudi, m'ha interessat especialment el canvi del model de negoci que s'està produint en les empreses que ofereixen serveis de hosting gestionat.

Si inicialment la relació entre el proveïdor de hosting i el client es basava en el lloguer d'espai o hardware, compartint les infraestructures i la xarxa, ara s'està evolucionant cap a la compartició del hardware. Això no és cert del tot, ja que fins ara s'ha compartit hardware en serveis molt específics, com l'allotjament de planes web o el correu elèctronic (Hosting Compartit). El canvi que s'està produint ara va més enllà de la compartició de recursos sense cap garantia com en el cas del Hosting Compartit. Sinó que ara la compartició de recursos permet garantint la disponibilitat i exclusivitat d'aquest recursos compartits. D'altre banda, la compartició de recursos s'estén a aplicacions empresarials com ara CRMs, ERPs, etc. Tot aquest canvi és suporta sobre les tecnologies de virtualització, les quals permeten la compartició dels recursos hardware garantint els nivells de servei requerits.

D'altre banda, aquest canvi també està portant un canvi en el model de facturació entre proveïdor i client. Si fins ara, el model de facturació es basava en el cobrament per part del proveïdor d'una quota mensual pel servei prestat amb independència de l'ús que el client en fes, ara això canvia. Ara el proveïdor factura el servei segons l'ús que el client fa del mateix. Hi ha proveïdor que facturen per usuaris concurrents connectats en el sistema, d'altre segons els recursos assignats com número de cpu, memòria ram, espai de disc o amplada de banda d'internet consumida. I fins hi tot n'hi ha que facturen per cicle de cpu o pel consum elèctric. Aquest canvi que ajusta el pagament del servei a l'ús que el client en fa del mateix, està portant a nous models de relació entre el proveïdor de hosting gestionat i els seus proveïdor de hardware i software per tal d'ajustar la despesa amb el nou model de facturació a client. Tenim exemples com la modelitat de llicenciament SPLA ( Service Provider Servie Agreement) de Microsoft, la qual s'ajusta al model de pagament per ús, reduint el risc dels proveïdors de hosting gestionat.

Ja per finalitzar, en tot aquest canvi que s'està produint, cal destacar que el gran beneficiat és el client, el qual redueix costos d'explotació dels seus serveis IT i guanya en disponibilitat i seguretat, en definitiva en qualitat de servei.

Llistat de Data Centers certificats per UptimeInstitute

Llistat de Data Centers certificats per el UptimeInstitute. Aquesta conté els Data Centers certificats o en progrés de certificació, tant per Data Centers ja construïts com per Data Centers en fase de disseny.

Resource Center – Tier Certified Facilities and Designs

Google segueix innovant en el Datacenter

Llegeixo a Data Center Knowledge que Google a comançat a operar un Datacenter a Belgica que no disposa d'equips de refrigeració per refredar el Datacenter. D'aquesta manera Google millora considerablement la eficiència energètica del Datacenter.

Les refrigeradores que s'utilitzen per refrigerar aigua i que s'utilitzen a la majoria de Datacenters son una de les principals fonts de cost d'un Datacenter, ja que requereixen d'un consum elevat d'electricitat per funcionar.

Si fins ara molts Datacenter optaven per solucions convidades, refrigeradores més sistemes de freecooling, ara Google ha pujat un nivell més, al eliminar per complert les refrigeradores. Sens dubte, això sols es pot fer en localitats on la temperatura externa sigui prou baixa durant tot l'any per refrigerar el Datacenter sols amb la impulsió d'aire procedent de l'exterior a dins del Datacenter.

La pregunta que ens fem tots en aquest escenari, és la següent: que passa si la temperatura externa puja i no permet refrigerar el Datacenter? Donç Google ho soluciona parant servidors d'aquest Datacenter i desviant la càrrega cap a d'altres Datacenters. Sens dubte això sols està a l'abast d'empreses globals amb un concepte de Datacenter distribuït, com Google, Amazon, Microsoft i Yahoo.

Google container data center

Tots coneixem Google pel seu buscador, el gestor de mails, documents, etc. Però darrera de tot això, hi ha una empresa tecnologicament capdavantera pel que fa a la eficiència dels Data Centers. Com a mostra el video, el qual mostra un Data Center basat en contenidors.

Open Cloud Manifesto

Un conjunt d'empreses han fet una manifest Open Cloud Manifesto amb l'objectiu d'establir un conjunt de principis per assegurar que les organitzacions tinguin llibertat i flexibilitat  alhora d'escollir les avantatges que proporciona el Cloud Computing.

Aquestes empreses ha treballat conjuntament per produir un document que estableixi un conjunt de principis sobre el Cloud Computing. Els principis bàsics d'aquest manifest es bases en els 6 punts següents:

1. Que els proveïdors de Cloud Computing treballin conjuntament per col·laborant obertament i adoptant estàndards.

2. Els proveïdors no han d'utilitzar la seva posició en el mercat per bloquejar el client i limitar la seva capacitat d'elecció de proveïdor.

3. Els proveïdors han d'utilitzar i adoptar estàndards existents sempre que sigui possible, per no duplicar-los o reinventar-los de nou.

4. Quant es necessita un nou estàndard, o ajustar un de existent, fer-ho e manera pragmàtica, per no crear masses estàndards. Cal assegurar que l'estàndard aporta innovació.

5. Tot esforç que faci la comunitat ha d'estat dirigida per satisfer les necessitats dels clients, i no poer satisfer les necessitats tècniques dels proveïdors.

6. Les organitzacions i grups han de treballar junts i coordinats per assegurar que no hi ha conflictes.

Entre aquestes, hi ha empreses tradicionals com RedHat, EMC, IBM, SAP, SUN,  o Novell i d'altres ja nascudes en Cloud Computing com rPath, goGrid, Enomaly  i la catalana Abiquo.

11 pràctiques per millorar la eficiència del datacenter

A Data Center Solution llegeixo que un informe de Gartner diu que les empreses poden estalviar un milió de kw hora implementant un total d'once bones pràctiques.

1. Tancar el forats en el terra tècnic

Els forants que es realitzen perquè aquest cablejat entri o surti del terra tècnic són una font de pèrdua de cabal d'aire. Aquesta pèrdua repercuteix directament en la eficiència del sistema d'aire condicionat. Per tant reduïr el nombre de forats del terra tècnic o sellar-los de manera que no hi hagi pèrdues millora la eficència energètica del sistema d'aire condicionat del datacenter.

2. Instal·lar panells ens els racks

La instal·lació de panells en les posicions dels racks que no s'utilitzen evita la recirculació de l'aire calent dintre del rack. Això no permet que l'aire calent es barregi amb l'aire fred i s'introdueixi dintre dels servidors i evita la aparició de zones calentes en el datacenter.

3. Sistemes unificats

Utilitzar sistemes d'aire condicionat que coordinin la funció de refredar amb la funció d'humidicifar, de manera que no cal disposar de dos equips per separat, un per refredar i un altre per refrigerar.


4. Millorar el fluxe d'aire en el terra tècnic

Tot i que el terra tècnic dels centres de dades és un espai per a la circulació de l'aire condicionat, la majoria dels centres de dades aprofiten el terra tècnic per fer-hi passar cablejat, ja sigui de dades o elèctric. En la majoría dels casos aquest cablejat actúa coma un obstacle perquè hi hagi una bona circulació de l'aire a través de terra tècnic. Per tant cal anar molt en compte a l'hora de posar cablejat o d'altres elements en el terra tècnic, ja que aldificultar la circulació de l'aire, fa que el sistema d'aire condicionat consumèixi més energia.

5. Implementar passadissos calents i passadissos freds

Organitzar la disposició dels racks en passadissos freds i passadissos calents, evitant així passadissos amb aire calend i fred alhora, fet que incrementa la temperatura del datacenter ja que dificulta la circulació correcta de l'aire a través del datacenter.

6. Instal·lar sensors

Instal·lar sensors a diferents punts del datacenter permet la captació de dades - ja sigui manual o automàtica - per a ser analitzades. Aquest anàlisi permet detectar problemes de temperatura en zones del datacenter i prendre mesures per solucionar-los.

7. Implementar contenidors calents o freds

El següent pas després d'organitzar el datacenter en passadissos calents i passadissos freds, es contindre l'aire fred o l'aire calent,de manera que la'ire que esta dins del contenidor - per exemple elfred - no es barreja amb l'aire que està fora del contanidor, per exemple el calent. Aquesta mesura augmenta substancialment la eficiència del datacenter i permet la obtimització de l'espai al permetre omplir els racks al 100%.

8. Augementar la temperatura del datacenter

Mantenir la temperatura del datacenter en la curba d'eficiència que recomana "The American Society of Heating, Refrigerating, and Air-Conditioning Engineers [ASHRAE] que es situa entra 77 i 80 graus Fahrenheit (de 25 a 26,66 graus Celcius).

9. Instalar equips de velicitat variable

Els sistemes d'aire condicionat tradicionals disposen d'una velocitat de funcionament fixa. En canvi, ara ja hi ha equips que adapten la velictat dels ventiladors i bombes d'aire automaticament. De manera que quant es redueix la velocitat d'aquest elements es produeix un estàlvi d'energia considerable.

10. "Free Cooling"

Generalment s'anomena "Free Cooling" a tota tècnica de refrigeració que no utilitza unitats de refrigeració. Són tècniques que utilitzan l'aire exterior - si aquest és més fred que el de l'interior - per a renovar l'aire interior o que utilitzen la evaporació d'aigua per refredar els equips.

11. Disseny d'un sistema de climatització modular

Dissenyar el datacenter de manera que s'incrementi la capacitat de refrigeració a mida que es requereix capacitat de refrigeració. D'aquesta menera, no es consumeix energia per refrigerar espais que no estan ocupats.